Blog

La promoció d'un polígon industrial

 

L’IDI té encomanat pels seus Estatuts i s’ha dedicat històricament a promoure la creació de nous polígons industrials o la seva ampliació i a la creació de naus modulars per allotjar pimes locals.

Personalment he intervengut en la construcció de naus modulars as Mercadal, Ferreries i es Migjorn Gran i en la promoció dels polígons des Migjorn Gran, Sóller i Porreres. La promoció d’un nou polígon és llarga, a més de tècnicament complexa. 

Normalment la iniciativa és municipal, ja que és el municipi el que ha de classificar com a urbanitzables al seu planejament els terrenys que es volen dedicar a un nou polígon. L’Ajuntament interessat contacta l’IDI i entre ambdós promouen la modificació de les Normes Subsidiàries (NNSS) per classificar terrenys que fins ara eren rústics, com a urbanitzables. En alguns casos, aquesta classificació ja està feta. En d’altres, es decideix canviar la ubicació del futur polígon i s’han de modificar igualment les NNSS.

En segon lloc o paralel·lament, l’IDI adquireix tots o una part d’aquests terrenys o aquests són cedits per l’Ajuntament. Si l’IDI és propietari de tots els terrenys, la iniciativa és en solitari. Si no, s’ha de constituir una Junta de Compensació (JC) que és un organisme que integra tots els propietaris dels terrenys. Aquest és el sistema més habitual.

 

 

 

Una vegada constituïda la Junta o en solitari l’IDI, s’encomana a un enginyer i/o arquitecte un Pla Parcial (PP). El PP defineix com han de ser els vials, les parcel·les, els espais lliures, etc. i el que és més important, el subministrament elèctric. El PP l’aprova inicialment l’Ajuntament i finalment el Consell. La tramitació és complexa i requereix consultes públiques, l’aprovació de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, de la direcció general de Recursos Hídrics i de la direcció Insular de Mobilitat.

Una vegada aprovat el PP, la Junta o l’IDI han d’encomanar un Projecte d’Urbanització (PU) i un Projecte de Reparcel·lació (PR) a un professional. Aquests projectes concreten les obres i el seu pressupost i defineixen qui se quedarà les parcel·les resultants. Els projectes són aprovats per l’Ajuntament i requereixen informes de determinats organismes i consultes públiques. El Projecte de Reparcel·lació s’ha d’inscriure en el Registre de la Propietat, un altre tràmit complex, atès que totes les finques resultants s’han de geolocalitzar perquè siguin perfectament identificables. Una vegada inscrit el PR, els impulsors del polígon ja són propietaris de les futures parcel·les.

 

 

Cal no oblidar que la JC o l’IDI han de contractar les obres del Punt de Subministrament (PS) d’energia del polígon amb l’empresa subministradora. Els PS que ofereix l’empresa subministradora d’energia i la seva connexió al polígon són moltes vegades prou problemàtics, perquè la línia elèctrica ha de travessar finques provades i/o carreteres.

Finalment, el polígon s’ha d’urbanitzar d’acord amb el PU, però abans els subprojectes del PU de Mitja Tensió i Baixa Tensió han de ser aprovats per la companyia subministradora d’electricitat i per la Direcció general d’Energia del Govern de les Illes Balears.

La urbanització l’executa un constructor contractat per la JC en base al PU. Una vegada finalitzades les obres, l’Ajuntament ha de rebre la urbanització, sempre que consideri que el PU s’ha executat correctament. Si no, s’hi ha de fer les modificacions o obres que aquest ordeni. Una vegada que l’Ajuntament el rep, el manteniment del polígon passa a ser de la seva responsabilitat. Amb la nova llei urbanística, l’Ajuntament pot exigir que s’hi instal·lin un 50% d’empreses al polígon per fer-se càrrec del seu manteniment.

L’IDI pot vendre les parcel·les damunt plànols o una vegada la urbanització està acabada, rescabalant-se d’aquests manera de la inversió feta. L’objectiu és que els empresaris locals puguin disposar de parcel·les o naus a bon preu i que aquelles empreses que es troben dins del poble, en puguin sortir.

Veure un polígon acabat i amb empreses funcionant és recompensant, després de tots els anys de feina realitzats.

 

JAUME PAYERAS ALZINA
Cap del Servei d'Espais Empresarials i Sòl Industrial

 

 

 

FEDER

Pàgina carregada en 0.0119 segons. IDI versió 3.2.0-dev